Pereira viu ancorat en el passat. El seu carácter tímid, sentimental, fonamentalment nostálgic i, sobretot, el record de la seva dona morta l'han anat apartant de la realitat. No será fins que, a l'agost de 1983, l'amistat amb dos joves de gran vitalitat fará que recobri el sentit del temps i, adonant-se dels canvis que s'estan operant a Europa, prengui consciéncia del seu lloc en la história.
