Sócrates hagué de defensar-se davant un tribunal de l'acusació d'impietat i de corrupció de joves, procés que acabá amb la condemna a pena de mort. Així nasqué l'Apologia de Sócrates de Plató que uns consideren una fidel transcripció de mots de Sócrates durant aquell procés i altres una recreació imaginária i artística. Un cop empresonat, Sócrates tingué la possibilitat de fugir, ajudat per uns amics i deixebles, i evitar la condemna. En el diáleg Critó, Plató refá aquest episodi i presenta un Sócrates coherent amb les seves conviccions i invariable en la seva decisió d'afrontar la mort dictaminada per les lleis de la ciutat.
