Un feix de cartes al fons d'un calaix, un poema d'amor mediocre escrit en lletra petita i atapeïda a la coberta d'un llibre, el perfum d'una dona que s'espera al mig del carrer, ben a prop... Rastres d'históries passades que s'arrosseguen, inconcluses, sense que s'acabi de saber mai per qué no van funcionar, i que sovint apareixen quan una nova história d'amor desvetlla les tremolors oblidades del desig i ens retorna el dubte embolcallat d'interrogants. ¿I si, per culpa d'aixó, el present no s'acaba d'entendre ¿Caldrá excavar dins d'un mateix i retrobar el passat ¿Caldrá rellegir un cop més les cartes i tornar a París A vegades, per poder sentir-se viu, cal fer l'arqueologia de l'amor.
