Cant de llibertat i de sofrenÇa, cant de les virtuts i les miséries de la condició humana, aquesta obra cabdal, veritable reflex del pensament de Kazantzakis -que fou publicada en la seva redacció definitiva l'any 1945 i que ell mateix considerava la més important que havia escrit mai-, constitueix la máxima expressió de la lluita de l'individu, abocat irremeiablement a l'abisme de l'existéncia, per desprendre's de tot alló que és superflu i de tots els obstacles que impedeixen a l'ánima l'ascensió definitiva.
