Cada puntada, un mot és el resultat de la fusió de dues veus que han provat de convertir-se en una de sola. Com sÆesdevenia amb la tençó de tradició trobadoresca, les autores ùdues trobairitz ben modernesù dÆaquest text genèricament escàpol i inclassificable, hi estableixen un diàleg poètic en què la distinció de lÆuna i de lÆaltra veu és supèrflua o prescindible, perquè el que realment importa és el flux oníric i imaginari, lÆexercici calidoscòpic en què la bellesa literària nÆés el guany més reeixit i destacable. Cada puntada, un mot articula un recorregut interminable de paraules, un camí dÆanada i de tornada permanent, cíclic i indissoluble. Dues veus complementàries i confluents que descabdellen un corrent infinit de paraules etèries i improvisades. Tot plegat configura un tapís teixit sobre lÆespai immaterial i alhora tangible, essencial, de la llibertat.
