La vida es compon de gra'ns dosis de cabronades i de modestes dosis d'humor i de petits plaers que serveixen de contrametzines. La gent, per instint de conservació, tendeix a oblidar les cabronades. Aixó permet que es repeteixin, ens agafin sempre desprevinguts i formin la matéria primera de l'existéncia, tant, que ja ni els donem el nom de cabronada quan, per atzar, en recordem alguna de soferta o d'observada. Després de reunir en el Diccionari de la mala llet nombrosos exemples de les diverses formes d'humor que ajuden a sobreviure, Víctor Alba reuneix ara exemples igualment nombrosos de cabronades que ens compliquen la vida. Peró, com que la matéria primera és tan abundant, ha calgut reduir la collita a només dos anys, els darrers del segle, així i tot, el resultat és un diccionari abreujat, perqué si volgués ser complert, resultaria més voluminós que l'Enciclopédia Espasa. Si vol treure tot el suc d'aquest llibre, el lector ha de recordar que el segle XX ha estat, possiblement, el pitjor de tota la história, el que ha concentrat en cent anys (i l'autor en té ja vui- tanta-quatre) més cabronades, de totes menes -polítiques, socials, culturals, a voltes cómiques, sovint sagnants, mofetes o desesperades-. Aquest diccionari podria semblar descoratjador, si no fosque hi ha també exemples d'humor i de plaers fugissers que ajuden a fer pam i pipa a les cabronades. I ara, abans d'obrir el llibre, feu aquell gest amb la má esquerra a la part interior del colze dret, que és dels primers que aprenem sense que ens l'ensenyin.
