Situada en una dictadura de l'Est d'Europa sense nom (basada en la Romania dels anys vuitanta, on Dragomán va passar la infantesa), El rei blanc está narrada de forma trepidant pel Djata, un noi d'11 anys el pare del qual ha estat enviat a un camp de treball per a dissidents. Cada capítol conté una história completa que retrata una adolescéncia tan corrent -futbol, baralles a cops de puny, proeses puerils, partides d'escacs...- i, atesa l'abséncia del pare i les absurditats contradictóries de la societat que el rodeja, surrealment divertida i profundament trista. Al rerefons de les históries del Djata subjau la história real: la recerca de la mare del noi per aconseguir fer tornar el seu marit. Així, comprenem les implicacions de la seva situació abans que ho faci el Djata, peró fins i tot quan comenÇa a arribar a l'edat adulta, descobrim que ell té la pell massa endurida com per sentir pena per si mateix.
