Un rei decideix repartir el regne entre les seves tres filles, proporcionalment a l amor que cadascuna declari professar-li. Aixà és com s inicia El rei Lear, peró el geni colossal de Shakespeare va molt més enllá d aquest esquema de conte tradicional i ofereix una reflexió profunda sobre la condició humana, la crónica d un viatge de l home per les turbuléncies que els seus propis errors desencadenen i una incursió als territoris de la ceguesa i de la bogeria com a peatges per accedir a la lucidesa. De totes les tragédies shakespearianes, potser cap altra no presenta uns components d absurd i crueltat tan clarament precursors de l avantguarda teatral dels últims cent anys, ni una vigéncia tan rotunda a l hora d exposar sense concessions les facetes més sórdides del mal. Aquesta versió catalana de Joan Sellent va ser elaborada per a una posada en escena, i és per aixó que en tot moment busca l equilibri entre la funcionalitat dramatúrgica i la recreació del pols retóric i els ritmes poétics de l original.
