«L'afició de Jordi Mariné per la bicicleta va comenÇar grácies al seu germá Josep, catorze anys més gran que ell, al qual li agradava molt el ciclisme. Per aixó li parlava de les proeses de Bernardo Ruiz, Jesús Loroño, Dalmacio Langarica, Miquel Gual, Alejandro Fombellida, Arturo Dorsé i de tots aquells que sortien als cromos que col·leccionava. L'empenta definitiva va arribar de la má d'altres nois més grans, als qui veia entusiasmats sempre que anaven al velódrom de Reus o a veure passar la Volta a Catalunya. Per fi arriba l'any 1959, Mariné ha complert els 17 anys i decideix treure's la llicéncia. El seu equip será el Reus Ploms-Derbi, peró després d'assolir el permís dels pares--tasca gens fácil-- hi ha un petit gran problema que cal resoldre: la bicicleta.»
