Un llibre espléndid sobre la creació, la voluntat estética i la recerca existencial 'La lluerna i l'escalaés el meu segon llibre, és a dir, el més difícil. L'opera prima, L'alé d'Ariadna, que vaig publicar amb 29 anys, contenia molts dels vicis i de les virtuts de les estrenes. (...) El primer llibre parla sobretot del poeta. El segon llibre, considero que ha d'intentar parlar de la poesia, ser una auténtica obra poética. 'Poetry is the subject of the poem'. Desaparéixer d'escena i quedar-se en l'ombra no és senzill. (...) Aquest és un llibre sobre la creació. A La lluerna i l'escala, la tensió estética es confon amb la tensió erótica, més tensa en versos curts. Aquesta flama doble, aquesta tensió, és rara en la poesia catalana recent -fora d'Albert Roig, Andreu Vidal, potser Arnau Pons- i desconeguda per mi en la poesia castellana dels últims anys, pródiga, tanmateix en condensació metafísica. A La lluerna i l'escala, tanmateix, en molts poemes traspua el neguit de la creació, de la voluntat estética i la recerca existencial. De mirar enlaire des de l'ombra. Del pes de la interrogació i l'alliberament catártic de la bellesa. La pulsió artística, com la pulsió erótica, és capac d'engendrar. De crear, no recrear. Vet aquí el repte, potser insuperable.' Jordi Joan Nascut a Sabadell el 1971 és escriptor i periodista. La lluerna i l'escalaés el seu segon llibre de poesia. Va publicar L'alé d'Ariadna el 2001. Es traductor de l'anglés, el francés i el portugués, al catalá. Entre d'altres ha traduït Gilles Keppel (La jihad), Salman Rushdie (Pátries imagináries, inédit) i Harold Bloom, Saint-John Perse i Herberto Helder. Des de l'any 2007 treballa com a corresponsal de La Vanguardia a l'India. El 1994 es va llicenciar en Ciéncies de la Informació per la UAB. Jordi Joan acaba de registrar el seu projecte de tesi doctoral d'Humanitats, sobre 'La imatge del paradís en la literatura utópica', amb el poeta Antoni Mari com a director.
