Quint Horaci Flac (65-8 aC) és probablement el líric romá amb més pes en la tradició poética occidental. Fill d'un llibert, de jove va defensar la causa republicana, fins i tot al camp de batalla; quan, anys després, va entrar al cercle de Mecenas i es va fer amic de l'emperador August (l'adversari contra el qual havia lluitat de jove), va continuar sentint-se orgullós del seu passat republicá i proclamant-ho en els seus versos. Horaci ha estat llegit com un dels grans poetes indispensables gairebé en tots els moments de la história, i ho és encara en el present. En els quatre llibres d'odes i en el llibre dels epodes (i també en el Cant secular, inclós en aquest mateix volum) es concentra l'esséncia del seu saber poétic: una fonda saviesa de nissaga epicúria, que l'empeny a defensar la vida retirada i la moderació peró també l'alegria de viure i, quan cal, la lluita pels ideals compartits amb els conciutadans. La traducció excel·lent de Josep Vergés permet accedir amb plenitud a un dels grans tresors literaris de l'Antiguitat.
