A Periodistes contra polítics s'examinen les difícils relacions que mantenen periodisme i política. L'obra, que adopta la perspectiva de la teoria del conflicte, s'il·lustra amb alguns episodis de la política catalana del període 2003-2006 (análisi de com va imposar-se la paraula tripartit per designar el nou govern de la Generalitat, l'entrevista de Carod-Rovira amb ETA, la polémica del 3 per cent i l'escándol causat per les imatges de Maragall i Carod-Rovira jugant amb una corona d'espines). MarÇal Sintes tanca Periodistes contra polítics amb unes conclusions crítiques amb el periodisme i amb la manera com duu a terme les funcions que la democrácia li assigna. En aquesta darrera part, en qué s'al·ludeix al possible lligam entre la baixa valoració que reben el periodisme i la política per part de la ciutadania, hi podem llegir: "Existeix una dislocació [...] entre alló que s'espera del periodisme i els média i alló que realment fan aquests média, una dislocació que té el seu origen en la manifesta obsolescéncia d'un mapa sobre el que són i el que han de fer els mitjans".
