Salvador Espriu (1913-1985) és un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels màxims exponents de la literatura catalana contemporània. Tant de bo la commemoració oficial del seu primer centenari motivi la seva relectura i lÆaproximi a les noves generacions. Tot i que es donà a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no fou cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes, sinó també dins la literatura universal. A més a més, tingué un paper important en la recuperació del teatre català. Fou, no sols un escriptor extraordinari, sinó també un referent humà dÆautèntic civisme i amor al país, valors ben patents en moltes de les seves pàgines.Salvador Espriu (Santa Coloma de Farnés, 1913 - Barcelona, 1985) és sens dubte un dels màxims exponents de la literatura catalana contemporània. SeÆl coneix sobretot com a poeta, ja que els anys de més divulgació de la seva obra coincidiren amb els de la publicació dels seus llibres de poesia i perquè els seus versos van ser sovint musicats per la «Nova Cançó». Tanmateix, convé no oblidar pas la seva prosa narrativa, dÆassumptes i registres força variats. A més, Espriu no va ser sols un escriptor extraordinari, sinó també referent humà dÆautèntic civisme i amor al país, valors ben presentes en les seues pàgines. A prop.sit de la commemoració del seu centenari, la present antologia vol animar la seva relectura i aproximar a les noves generacions la diversitat de la seva obra amb fragments significatius dÆAriadna al laberint grotesc, Miratge a Citerea i Les roques i el mar, el blau, pel que fa a narrativa, i també de tots els seus títols poètics, com Cançons dÆAriadna, Cementiri de Sinera, La pell de brau, entre altres.
