Un dia, el jove president de la Comunitat Autónoma rep una rata morta dins un cofret de plom. Aquest desagradable incident podria no significar res més que la rábia d'algun ciutadá perjudicat per decisions polítiques, peró són tants pels temps que corren... A les arques del Govern ja no hi ha doblers, s'ha acabat el miracle de la multiplicació dels pans en forma d'aeroports, hipódroms, carreteres, cáterings o empreses funeráries... Algú havia definit Mallorca com Sicília sense morts, peró ¿fins quan Mallorca, en l'obra de Guillem Frontera, també podria ser el laboratori del món, on la natura humana prospera segons les regles elementals de l'espécie i on creix especialment la cobdícia -que en la seva versió evolucionada es diu corrupció. El sol és tebi, sona la melodia d'un violoncel tocat per una noia eslava, l'hedonista i cínic Mateu Llodrá pren Camparis tot pensant com satisfer el seu peculiar sentit de la justícia; i la rata morta té la perversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d'abusos en qué el president de la Comunitat Autónoma invoca la regeneració...
