El 14 de juny de 1991, 21.104 persones van assistir al Palau Sant Jordi al concert més multitudinari celebrat a Europa en un recinte tancat, on van actuar Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït, els quatre bastions del fenomen que es va donar a conéixer com a rock catalá. Era la culminació d'un moviment que havia comenÇat a mitjans dels anys vuitanta amb la irrupció de bandes que, en lloc de fer servir el castellá com a llengua dels seus versos, com la resta dels grups catalans que majoritáriament van optar pel castellá seguint l'estela de l'éxit dels grups de la Movida madrilenya, van comenÇar a cantar en catalá. Aquests pioners Duble Buble, N'Gai N'Gai i Quimi Portet en solitari, entre d'altres van topar amb la indiferéncia institucional (almenys al principi) i el menyspreu de la premsa, sobretot l'especialitzada. Aixó no va evitar, peró, que joves amb ganes de menjar-se el món a través de la música rock i pop anessin formant les seves bandes i comencessin a cantar «T'estimo» en comptes de «I love you» o «Te quiero» i a compondre alguns dels himnes que han passat a la história de la música popular en la nostra llengua com «L'Empordá », «Boig per tu», «Miami Beach», «Bon dia» i «La cachimba i Els rostolls d'Angelina». Va ser un fenomen marcadament «comarcal» que, d'arreu del país excepte, simptomáticament, a Barcelona, amb molt poques excepcions, va comenÇar a nodrir una nova escena musical amb grups que rápidament es van donar a conéixer, primer, a escala local, esperonats per l'entusiasme dels seus joves seguidors i les rádios locals, i després, arreu del país, en interminables gires que van ser cada cop més multitudináries, un fenomen que els ressorts del pujolisme rampant van voler assimilar per a la seva causa. Aquest llibre, fruit de dos anys de treball i més de 60 entrevistes, és el primer que analitza aquest fenomen musical i social, a partir del testimoni en primera persona dels principals músics, gestors culturals, propietaris de discográfiques, productors i periodistes que hi van tenir un paper rellevant. Al llarg d'aquestes págines, coneixerem com van sorgir els grups que van crear la banda sonora emocional de les décades dels vuitanta i noranta a Catalunya i en catalá, com Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Sangtraït, Lax'n'Busto, Tancat per Defunció, Ja t'ho Diré, Gossos, Kitsch i Umpa-Pah, entre molts d'altres. "Tocats de l'ala" és la seva história, que va culminar amb el concert del Palau Sant Jordi i va trobar un final simbólic en la trágica mort del carismátic líder de Sau, Carles Sabater, l'any 1999.
