Subjectar la pell cerà mica és com sostenir el cor dÆun home. Una rastellera encinglada de mots que venen del llibre i s'esbandeixen pels murs de la capella i s'hi aferren, s'hi agafen fort, com si fos posar arrels que s'amaguen dins els teixits de la casa i ja són la casa de tothom. I són la paraula donada, i són una argila nova. És la veu que ha alenat dins el fang...
