Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clássic que permet a l'autor de dur a terme l'análisi sintética, peró intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes históricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perqué el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bándol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l'amor: Antígona.
