BÃbliques és el testament espiritual que ens llega l'autor, tot sabent que hi ha preguntes la resposta a les quals només és o pot ser el silenci. En l'obra del poeta es configura una dualitat: arrelament i transcendència. L'arrelament s'afirma, s'aferma i perviu. La transcendència és la contraposició entre vida i mort. Com a consequència d'aquesta contraposició, sorgeix l'existència d'una dualitat major: la possibilitat o no d'una transcendència espiritual. Ara és quan se'ns il·lumina més que mai un pensament que Jesús Massip, alguna vegada, ha confessat quan afirma i explica que ell és i se sent un agnòstic cristià . Sap, però, que aquesta fe, tot i que no entra en col·lisió amb la ciència, no pot negar, ni negarà , que hi ha preguntes de la raó que no tenen retorn ni resposta raonable. Només una fe possible. Amb lÃmits i dificultats, però possible. Fer-ho perceptible, explicitar-ho i explicar-ho, mou, genera i justifica la seva obra poètica.
