Les democrácies tenen la virtut d'entronitzar els seus mestres. Es una virtut, peró, que també comporta el seu vici: els mestres es desfiguren i deformen sota la nata aduladora del poder i adopten l'aspecte involuntari de patums intocables. Aquest llibre vol restituir el carácter ágil, escéptic, irónic i dissident d'un bon grapat d'escriptors catalans del segle XX: des de Josep Pla, Gaziel o Puig i Ferreter fins a Joan Oliver, Josep Ferrater Mora o Joan Ferraté. Burgesos imperfectes vol desvestir-los de la carcassa d'ortodóxia que vesteixen ara, incloent-hi aquells tan vius com J. M. Castellet, Pere Gimferrer o Joan Margarit. El que han donat uns i altres és una heterodóxia exemplar, feta d'independéncia i valentia, malgrat que cap d'ells respon a un patró idéntic de conducta i significat.
