La tridimensionalitat dels collages fets de capes transparents i varis tipus de materials és, probablement i a hores d'ara, el leivmotiv més valorat que la situa en l'exel·lència internacional. Les obres de dones d'aigua són líquides, transparents i desenfocades, on les figures es troben en estat eteri quan entren a l'espai aquàtic. S'alliberen, s'eixamplen i s'inflen dins un camp mitològic. Sovint es representa a ella mateixa en varis estadis de l'existència i, constantment amb la figura masculina inspirativa i part indissociable de la seva vida, treball i art; el Juanjo Barco. Fa de l'amor un dels temes cabdals des d'on explora en l'expressivitat d'emocions i sentiments, de forma desacomplexada i amb gran càrrega simbòlica. També entra en temes socials com el feminisme, anant des de la seva arrel plasmant-hi idees a través de composicions historiades. Així mateix, descriu situacions del mon actual que interpreta amb crítica ferma i conmovedora. Ho fa sempre a través de figures humanes sobredimensionades en escenaris naturals onírics i, habitualment amb narracions al·legòriques.
