La carta, sorgida de la comunicació entre dues persones, és una forma literária tan antiga com l'escriptura mateixa. Hi ha hagut cartes de natura reflexiva, com ara els versos de les Epístoles d'Horaci, amb el quals l'escriptor s'adreÇava a uns amics, potser ficticis. També hi ha hagut novel·les epistolars, com ara les Lettres persanes de Montesquieu o La Nouvelle Héloïsse de Rousseau, escrites amb una clara finalitat ideológica. I no podem oblidar els epistolaris que recullen les lletres cultes que s'han intercanviat personatges famosos. La diferéncia de totes aquestes epístoles, les cartes de Joyce no són gens literáries ni tenen res de fictici, ans són privades i fins i tot íntimes. No foren pensades perqué veiessin la llum pública ni reflecteixen cap intercanvi d'idees entre persones assenyades. Són espontánies com la mateixa vida; foren escrites a rajaploma i foren adreÇades a persones molt properes, de la mateixa manera que avui dia enviem correus electrónics sense cap altra preocupació que la de respondre immediatament a alló que ens exigeixen les circumstáncies. Llegir aquestes cartes és una experiéncia colpidora perqué ens permeten copsar gairebé de viu en viu la vigorosa personalitat de Joyce.
