Això era i no era una mosca a qui li agradava rabejar-se en la mel que se li oferia, saltironant de rusc en rusc. Era una mosca dÆallò més melticulosa, però un bon dia no va calcular bé i es va enganxar els dits. Des dÆaquell dia escriu poesia o ho intenta, sempre que els dits no se li enganxen al ttttttteclat. Com una mosca enganxada a la mel recull la primera collita de versos elegíacs del traductor i filòleg castellarenc Eloi Creus, un llibre que insisteix en el ritme com a fonament del cosmos i, per tant de la poesia, i que se centra en lÆobsessió de regalar-se en un dolor ple de joia, en el record de la pèrdua (viscuda o que sÆha vist viure) fins al sadomasoquisme, com la condemna a mort dÆuna mosca enganxada a la mel. Eloi Creus és doctor en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Li agrada escriure versos, tant seus com dÆaltri, sobretot dÆaltri, perquè té la seguretat que són bons de veritat. Ha traduït Menandre (2020), Safo (2022; Premi Cavall Verd de traducció de poesia), Sandro Penna (2023), Aristòfanes (2024; Premi Vidal Alcover, 2019) i Primo Levi (Premi Jordi Domène
