A l'hora d'escriure una poética personal, la confianÇa i la desconfianÇa no solament en l'obra própia, sinó també en l'abast cognoscitiu de la Poesia, es barregen de mala manera. Per exemple, l'entusiasme i l'escepticisme depenen del dia i de la lluna. I no acabes de saber on les idees comencen i on acaben les creences heretades sense reflexió; tampoc si els coloms del desig volen massa alt... Alguns pensaments, peró, sobre el fet poétic tenen almenys la garantia d'haver superat canvis biográfics i llargues etapes: per exemple, penso des de fa molts d'anys que cal afegir una setena funció a les sis funcions del llenguatge segons Roman Jakobson a partir de Karl Buhler, la funció mágica. Tota la canalla hi creu i forma part, doncs, de la nostra primera manera d'aprehendre el món; vet aquí el perqué els conjurs funcionen quan tens deu anys.
