L'época del Barroc representá un pas de gegant en l'evolució de les idees, no sols pels descobriments científics que provocá, sinó sobretot pels canvis que ocasioná en la manera d'entendre el món físic. En el terreny estétic, el Barroc modificá profundament l'art figuratiu renaixentista. Pintors i escultors no es limitaren a la recerca de l'harmonia i s'interessaren pel món insondable de les passions. La literatura, en forma de comédia i tragédia, presentá la condició humana amb la vigoria dels grans clássics grecs. Shakespeare, Racine o Cervantes, en són testimoni. En general, l'actitud opulenta, curiosa, extravagant, sensitiva, teatral, cruel i pessimista, sempre vitalment activa i d'una sensibilitat poliédrica, doná a llum una música incomparable, unes arts plástiques d'un realisme i d'un naturalisme impressionants. D'altra banda, els pensadors, científics i filósofs, apel.laven a la raó per donar compte de la dignitat humana i fressar el camí cap la modernitat.
