Quan Paul Auster rep l'encà rrec d'escriure un conte de Nadal per publicar al New York Times, s'adona que s'ha ficat en un embolic. Com escriure un conte de Nadal sense caure en arguments ridÃculs, amb sentiments ensucradÃssims i personatges embafadors? És l'Auggie Wren, que regenta un estanc a Brooklyn, qui li donarà la solució: «Si em convides a dinar, amic meu, t'explicaré el millor conte de Nadal que hagis sentit mai. I t'asseguro que fins a l'última paraula és veritat.» Una hist.ria gens convencional -un lladregot, una cartera perduda, una à via cega, un dinar familiar-, gens sentimental per. plenament emotiva, que capgira els suposats valors nadalencs i que va ser el germen de la pel·lÃcula Smoke. Un clà ssic contemporani. «Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap hist.ria que no pugui ser veritat.»
