Josep Ramon Bach fa un passeig sentimental, entre la realitat i el somni, pels escenaris i els racons de la seva infantesa. Amb un llenguatge viu, que evoca els tics dels anys de la postguerra, el poemari fa reviure els fantasmes i els plaers íntims dels infants de tots els temps. De Josep Ramon Bach s'ha dit que és un "illot solitari dins la poética catalana, allunyat de tots els ismes i els grupuscles". Conrea la ironia i la tendresa, en un viatge cap a una felicitat imaginada.Amuntego venten el coixí dels somnis.Compto el tempsamb rellotge de cranc.D'abséncia en absénciafaig el camí de retorna l'horitzó del desig.
