Vida i mort, vida i mort... alternades en el procés d'existir. Ningú no ens prepara per a encaixar-ho. De la rialla a la nafra. De l'esclat del plaer a la caiguda per l'estimball. Hem heretat llavors antigues i en sembrem de noves, a fi que no cessin de néixer dubtes, plantes, emocions, arbres, pensaments i les més diverses espècies. I, enmig del temps d'espera, sense remei, haurem hagut d'aprendre a llegir els silencis, a interpretar les parelles, a detectar les menes de gents del món, fins que ens assumim nus i soles, nues i sols. I, tanmateix, el farcell de la collita serà que uns quants haurem estimat moltíssim i que haurem pogut assaborir aquella pau tan blanca i clarivident que arriba, segur, després del gaudi intens i del dolor de les pèrdues. Amb una breu per. solida obra literària, M. Ant.nia Grau va ser una de les promotores del grup literari de la Font del Cargol a finals dels anys setanta. Del llibre que teniu a les mans, Emília Illamola escriu al pr.leg que «llegir la seva poesia és com estar a recer, a l'empara del mantell generós de l'experiència, que apaivaga el buit existencial».
