Escometre, com anar a la batalla, aquí i allà, la guerra com a fons. Escometre, com saludar, conversar, lamistat i lamor com a tema. Així doncs, es poden organitzar les escomeses en dues direccions oposades, contradictòries, com si hi hagués una solució de continuïtat entre la pau i la guerra, lamor i la violència, lempatia i la indiferència, la poesia i el terror. Entre lamor i la mort sempre sha jugat una partida transcendental amb la lletra com a metàfora de la vida. Car daquestes escomeses lluitant en el temps i en lespai germina lúnic discurs capaç datènyer el punt de confluència on saboleix ladversitat. Ricard Ripoll Villanueva (Sueca, 1959) és escriptor, traductor i professor de Literatura Francesa a la UAB. Dirigeix el Grup de Recerca en Escriptures Subversives (GRES). Ha publicat una dotzena de llibres de poesia, entre els quals "El món sacaba demà" (Premi Manuel Rodríguez Martínez Ciutat dAlcoi 2020) i "Fènix" (Premi Vicent Andrés Estellés de València 2022). És autor de la novel·la "Lespai dels impossibles" i del llibre daforismes "Antibiòtic. Aforismes per a un temps de crisi". També ha traduït obres dautors com Robert Desnos, Bernard Sesboüé, Georges Bataille, Lautréamont, Larry Tremblay, Élise Turcotte i Amin Maalouf. La traducció de l"Obra completa" de Lautréamont li va valer el Premi Cavall Verd Rafael Jaume de traducció 2006. És membre del PEN Català i soci de lAssociació dEscriptors en Llengua Catalana.
