A la meva escola tots érem iguals, encara que no tinguéssim els cabells del mateix color, ni els ulls, ni la pell Bé, hi havia un nen que es deia Manuel que sà que era diferent. Al principi no se li notava, peró amb el temps va comenÇar a experimentar transformacions tan curioses que alhora ens espantaven i ens divertien. S anava fent gegant per etapes. Un dia li van créixer els peus; un altre els ulls Aixó tenia avantatges i inconvenients. De vegades ens espantava, peró no era perillós. Ara bé, la gent del poble veà no va pensar el mateix quan va arrencar un arbre de soca-rel. Ho va fer sense voler. Només volia agafar un estel que ens havia pres el vent.
