A partir dels dotze anys, Josep Pla va estudiar el batxillerat a l'institut de Girona i durant uns quants cursos hi va viure internat al col·legi dels maristes. D'aquesta experiéncia própia s'alimenta Girona, un llibre de records, que va aparéixer per primera vegada el 1952, ara fa seixanta anys. El llibre es presenta com el relat autobiográfic d'un antic company de batxillerat de l'autor, Albert Ferrer, que a la década de 1930, just abans de morir, li llega els seus papers perqué se'n faci cárrec. Darrere d'aquest artifici narratiu s'amaga un dels textos més personals de Pla. Els seus anys gironins, en plena adolescéncia, el van marcar decisivament, i aquest llibre ho revela de forma magistral. Mai una ciutat no ha estat explicada amb tant d'amor i lúcida penetració. Mai no s'han fet reviure com aquí, a través d'una prosa esplendorosa, les velles pedres, els carrerons silenciosos, els palaus i la Catedral, la Devesa, l'aire, la llum i la gent que va i ve per la ciutat. Com diu Narcís Comadira en el próleg que ha escrit expressament per a aquesta edició, «es tracta d'un llibre excepcional, un dels millors textos de Josep Pla. Per la seva concepció, per tots els interrogants que planteja, pel seu teixit verbal, per l'emoció que traspua aquest teixit».
