La preséncia pública d'Indaleci Castells no sempre l'hem de buscar en els cárrecs polítics que va ocupar --diputat provincial, regidor, alcalde de Valls-- o bé en el fet d'haver estat al front d'un significatiu nombre de capÇaleres de la premsa liberal o conservadora vallenca --El Eco de Valls, El Distrito, La Actualidad, La Crónica de Valls--, que ha marcat una subjectiva manera d'aprendre, entendre i explicar la história local contemporánia, i una peculiar manera de sentir-se vallenc, fins i tot més vallenc que els altres, més vallenc que ningú. Ens cal també situar-lo a l'ombra de les activitats polítiques dels partits monárquics, fos el liberal o el conservador, certament sense acabar de definir-se clarament en favor d'un sector dominant o un altre, gairebé sempre amb independéncia i movent-se ell mateix entre els plecs que li poguessin permetre una major llibertat personal.
