Aquest llibre ens apropa a la figura de l’abat de Montserrat, Aureli Escarré, i mostra la seva evolució i el context que conduí Escarré a passar de ser amic del règim franquista a ser-ne un gran desqualificador. Analitza la incidència simultània dels canvis en la vida monàstica que es formularen en els anys seixanta i que acabaren amb el trasllat forçós dels dissidents de l’abadia de Montserrat al priorat de Cuixà. El paper de Montserrat en la preservació i renovació de la identitat catalana, postergada per una dictadura enemiga d’aquesta, va donar gran rellevància a uns fets que provocaren el desterrament de l’abat Escarré, l’única autoritat eclesiàstica que censurà el franquisme públicament.
