La bellesa del temps és un dietari escrit de l'estiu de 1990 a 1993 i correspon als anys que l'autor va ser corresponsal a Londres. No és un llibre sobre Londres, sinó que passa a Londres i continua la seqüéncia que va comenÇar amb el dietari dels anys setanta Bosc endins (1982), amb qué va irrompre en les nostres lletres, i que ha anat recollint i publicant periódicament. Amb fites molt celebrades, com per exemple Cent dies del mil·lenni (2001). Segons Valentà Puig, en contraposició a la capacitat destructora del temps, hi ha una bellesa del temps que en els moments extátics madura com una fruita immortal. Es un deure agrair-la amb la prosa de la memória.
