La canÇó més bonica del món no és pas una canÇó: és el port de somni on val la pena que adrecem la nostra barca. Un port de somni on sabem -perqué ens ho diu el rossinyol- que no arribarem mai. Peró, alhora, també sabem -pel mateix ocell- que, tot anant-hi, el nostre viatge a través de tots els paisatges tindrá un nord que ens fará millors.
