LA CIUTAT SECA és una realitat absurda, mesquina i deshumanitzada en qué les relacions entre les persones estan marcades per la violéncia mental, verbal i física. El fil conductor de les históries són els líquids: l'aigua dels pantans, els bassals, els estanys, els aquaris, el mar i la pluja, el suc de taronja, el café, l'orina i l'alcohol. Els líquids són, per aixó, més que un fil conductor. Catalitzen els conflictes dels relats i els situen a cavall d'una paranoia evident, un deliri d'escapada i un egoisme criminal. Es fa la dissecció, sense pietat, dels comportaments humans i surten a la llum les actituds més lamentables: la mort induïda, l'autodestrucció, la repressió sexual, la incomunicació, el suïcidi, la nova cultura empresarial i la bogeria. No obstant aixó, tot és matisat amb un sentit de l'humor surrealista, negre i esperpéntic que dibuixa dues úniques solucions per a aquesta manca desesperada de fe del génere humá: l'amor i la llibertat.
