«Com el riure i com la paraula, la curiositat és pr.pia de l'home. Un gos o un ximpanzé coneixen només obscurament els objectes que, d una manera immediata, es relacionen amb les necessitats o amb els hà bits de la seva vida; cap temptació els porta als altres objectes que, de moment, no estan inclosos en l angle de la llur utilitat. Per. un instint superior porta a l'home, precisament, amb més vivesa vers aquests objectes que, per un instant, li són inútils. L'home és un animal curiós. Com el primer moviment d'un infant al qual es dóna una joguina és de conèixer el secret i mecanisme d'aquesta, aixà el primer moviment de l home, i un dels seus impulsos més originaris, ha estat el conèixer què és i com funciona aquesta magna joguina que Déu li ha donat i que s anomena l'Univers». La curiositat és un «assaig epistemol.gic» d'Eugeni d'Ors, escrit a l entorn de l'any 1911, que ha restat inèdit fins ara. És una lliçó acadèmica en forma d hist.ria cronol.gica sobre els grans homes de ciència i pensament que han fet avançar el coneixement de la humanitat i el progrés cien¡tÃfic. Des del relat bÃblic, els egipcis i la Grècia clà ssica fins al Renaixement i els albors del Romanticisme, Ors repassa les personalitats que, com ell mateix, adopten el concepte de «curiositat» entès com a instint de coneixement, com a impuls per comprendre, com a «apetit d'emoció», com a l element clau que empeny a filosofar.
