Relegats de manera injusta a un pla marginal durant décades, eclipsats per la brillantor de la seva obra cabdal -la nissaga dels "Rougon-Macquart"- no ha estat fins aquests darrers anys que la crÃtica ha reconsiderat, fins a la unánime acceptació, la importáncia que els contes i les narracions curtes van tenir en la génesi i el procés de composició de les grans novel.les de qui és considerat mestre indiscutible del naturalisme europeu. El recull que ara presentem, una mostra minÇa, ecléctica, alhora que meditada, n'és bon testimoni: d'entre el ventall de possibilitats s'han triat tÃtols representatius de la personalitat poliédrica i inabastable de l¿autor. "L'atac al molÃ", per exemple, va ser el conte que va proposar Zola per a les Soirées de Médan (conciliábul literari que comptava amb la preséncia de Maupassant, Huysmans i d'altres), amb una magistral personificació de l¿ánima del molÃ. "Maneres de morir", és una vertadera autópsia social respecte les maneres d'assumir la mort per part dels diferents estaments de la societat, mostra magistral del punt de vista naturalista. "Madame Sourdis", mostra la relació artista-art-societat, i és un petit homenatge de l'editorial a l'amistat entre Zola i Cézanne. "El capitá Burle", amb el rerefons de l¿académia militar de Saint-Cyr, és la história d'una amistat en la que s'anteposa l¿honor i el deure, on els personatges són vÃctimes del carácter en una mena de determinisme fisiológic. Finalment, "La mort d'Olivier Bécaille" és una de les millors mostres de com un conte pot esdevenir estilÃticament rodó, prova impagable del sentit de l¿humor, l'ironia i la tendresa de Zola envers els seus personatges; aquest conte és potser el més reeixit de Zola.
