A l’ità lia de Mussolini, una famÃlia alemanya que passa les vacances en un poblet de costa, es sent discriminada per l’hostilitat dels turistes locals. Quan veuen un cartell que anuncia l’actuació del Mag Cipolla, expert en hipnosi, decideixen assistir a l’espectacle. Allà coincidiran amb tota la gent del poble, en un ambient enrarit, descregut al principi però cada cop més tens, sobretot a mesura que cauen en l’influx de les capacitats manipuladores del mà gic. Thoman Mann va publicar “Mario i el mà gic” l’any 1930, quan el feixisme italià tenia bona premsa entre les elits europees i estatunidenques, i el Tercer Reich encara no era una realitat. Aquesta nouvelle, urgent i desesperada, suposà una primera advertència de Mann contra el feixisme. L’autor ens brinda una metà fora extraordinà ria sobre els mecanismes del feixisme, el seu poder hipnotitzador i la seva habilitat per fer suspendre la raó i la capacitat de crÃtica dels ciutadans. Una obra que avui, en un context de crisi de les democrà cies, desmemoria històrica i auge de les formes totalità ries, és més vigent que mai.
