Els no diaris de la gran escriptora italiana
La solitud de la infà ncia i l'estupor de la vellesa, les pel·lÃcules vistes i els llibres llegits, la feina, la música lÃrica, la polÃtica, creure o no creure en Déu: els breus assajos recollits en aquest volum s'assemblen a les pà gines d'aquell diari que Natalia Ginzburg afirmava que mai no havia estat capaç d'escriure.
Certament, són textos propers, per afinitat temà tica i saviesa en la narració, a Lèxic familiar, i, com en qualsevol obra de Natalia Ginzburg, són inseparables de la vocació de la narració del si. En la seva casualitat, en el seu plà cid desordre quotidià , aquests relats mostren qüestions que pertanyen a tothom.
Singular autoretrat de dona, No has de preguntar-me mai esdevé una experiència familiar i un objecte destinat a fer-nos companyia dia rere dia.
