Nous, d'Albert Mestres (Barcelona, 1960), porta endavant els dos pols de tensió que caracteritzen la seva poesia: d'una banda, el joc amb els registres lingüístics i la forma dels poemes (així en els sonets que obren el llibre i en la série final d'haikus sobre els elements de la taula periódica), i d'altra banda l'observació intel·ligent de les coses de la vida (i de la mort). la gent i el seu paisatge se'n van demá sense petjada més tard s'esfuma la tinta del poema
