A Posta de sol sense lluna desfilen fets de la vida quotidiana i col·lectiva dels anys trágics de la Guerra Civil i de la postguerra immediata. L'autor evoca el període de joventut que va viure a Barcelona i a l'Hospitalet de Llobregat: els bombardejos de l'aviació italiana i alemanya que sembraven el terror entre la població civil; la fam i la lluita per la supervivéncia i la duresa de les notícies que arribaven del front anunciant la mort d'amics i coneguts. Posta de sol sense lluna és alhora un relat de les experiéncies viscudes en aquells anys, i una crónica suggerent i impactant d'un dels períodes més tristos de la nostra história contemporánia. Peró és també un llibre emotiu que el lector llegirá d'una tirada, perqué tradueix vivéncies universals, com ho són l'amor, l'odi, el terror i, també, l'esperanÇa. Aquest és, en definitiva, un llibre que a través del relat de l'experiéncia de l'autor retrata de manera fidedigna el que va ser la vida catalana per a un nen en aquells anys difícils.
