Seda no és una novel"la, ni tampoc un conte; Seda és una história. ComenÇa amb un home que travessa el món, i acaba amb un llac que s'está allí, un dia de vent. L'home es diu Hervé Joncour. El llac no se sap. Es podria dir que és una história d'amor. Peró si només fos aixó no hauria valgut la pena explicar-la. Al mig hi ha desigs, i dolors, peró un nom auténtic, per dir-los no el tens. I tanmateix no és amor. Potser val la pena aclarir que es tracta d'una história del segle dinou: només perqué ningú no esperi avions, máquines de rentar ni psicoanalistes. No n'hi ha. Potser en una altra ocasió.
