Poc abans de l'esclat de la Guerra Civil, Martﾃｭ de Riquer va escriure dues comﾃｩdies, Spinoza i els gentils i El triomf de la fonﾃｩtica. En aquestes obres, l'autor reprﾃｩn la tradiciﾃｳ d'un humor catalﾃ｡ lliure i absurd, ple de caricatura i de farsa. A El triomf de la fonﾃｩtica, els preparatius d'un matrimoni per interﾃｩs es convertiran en un deliri amb esquimals, una cabra, filﾃｳlegs i gent que menja espelmes; mentre que a Spinoza i els gentils un grup de familiars pocavergonyes es volen quedar els diners de la pobra hereva d'un oncle mort que no ﾃｩs veritablement mort. Amb un humor de la corda dels germans Marx, Boris Vian o Ionesco, aquestes dues obres de joventut de Riquer ens fan anar de l'estupor i el somriure a la riallada franca. ﾂｫEns trobem davant d'una obra escrita essencialment per instint teatral i bﾃ｡sicament sostinguda per una cultura sﾃｳlida. Es tracta, per tant, d'un veritable exemple de teatre net, sa; recolzat i assegurat sobre una base que fa superar els riscs de carrincloneria, sentimentalisme o grotesc que aquella condiciﾃｳ per si sola acostuma a comportar. [...] En El triomf de la fonﾃｩtica hi ha una gran abundﾃ｡ncia d'imaginaciﾃｳ, d'humor, de sﾃ｡tira, etc., no acumulades avariciosament i capriciosament com perles precioses i frﾃ｡gils, sinﾃｳ donades a dollﾂｻ.
