Tarántula va ser escrit en 1966, peró no va veure la llum fins a 1971. Mentrestant, van circular diferents cópies pirates que van potenciar el mite al voltant d'aquest llibre inclassificable. Tarántula combina lírica i prosa en un exercici proper a l'escriptura automática i está perfectament sintonitzat amb el moment en qué Dylan ho escriu, que és també el punt álgid de Ginsberg, Kerouac i Burroghs, els grans noms de la generació beat. L'autor s'ha alliberat de les seves orígens folk, ha abraÇat el rock i está donant curs a un imaginari molt més espontani i transgressor; fins al punt que aquest llibre es va considerar com el millor vehicle per iniciar-se al Bob Dylan que va sorgir després de la publicació del seu disc Highway 61 Revisited
