L'antropóleg Gustau Nerín ha aconseguit posar al descobert l'activitat dels negrers espanyols a la costa africana durant el segle XIX. Entre els negrers, hi havia homes de Cadis, de Málaga i de Santander, peró també de l'Escala, de Sant Feliu de Guíxols, de Vilanova i, sobretot, de Maó. La majoria procedien de riques famílies de mercaders o de capitans de vaixell, peró també n'hi havia que eren mariners abandonats pels seus patrons a la costa africana, o fins i tot algun que compaginava el tráfic d'esclaus amb la pirateria. Aquests factors negrers compraven els esclaus a baix preu a la costa africana i els guardaven empresonats en barracots abans d'embarcar-los cap a les plantacions de Cuba, Puerto Rico, Brasil, l'illa de la Reunió, etcétera. Molts esclavistes van morir a la costa africana: de malária, de disenteria, en enfrontaments armats o, fins i tot, enverinats; uns pocs van quedar-se a l'Africa, i d'altres van retornar. Nerín deixa constáncia d'alguns negrers que van gaudir d'un gran reconeixement social al nostre país. Traficants d'ánimes documenta una realitat incómoda i punyent sense la qual no s'entén ni la história d'Africa ni la nostre.
