Els gossos no veuen els colors com nosaltres. Tampoc miren el món igual; la seva és una mirada més intensa, empàtica i generosa. I Glàfira Smith la captura meravellosament perquè així és també com ella mira i recrea la realitat amb els seus dibuixos. Trufa és una història sobre dues maneres destimar: la dun home madur i la gossa que li regalen. Una història damor asimètrica i desigual però, igualment, una gran història damor en què Smith hi planta altres històries que broten i creixen, com la del matrimoni que es fa gran o la de la filla i el pare que sempre fuig dels problemes. A molts fills de la generació que va créixer durant la postguerra ens ha costat entendre uns pares que miraven tossudament cap endavant, potser perquè enrere només hi havia runes i mort. Entre perplexa i divertida, Smith es mira el seu pare i retrata la seva presència i també les absències. Però ho fa sempre amb amor, i el resultat no pot ser més emocionant i alliberador. Xavi Serra, periodista cultural
