Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem la desfeta amb dues ferramentes potents: lÆamor i la paraula. Aquesta no és, però, una paraula poètica ùlluny de la intenció de lÆautor fer una reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraula humana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nos en lÆúnic autèntic viatge de retorn a lÆorigen de tot plegat.
