Entre el gener i el febrer de 1939 vora 500.000 persones, entre població civil i militar, van passar la frontera camí de l’exili francès quan la Guerra Civil Espanyola ja és a les acaballes. Fugien de la repressió, de les delacions i les venjances més que segures que haurien pogut patir si s’haguessen quedat en territori espanyol. El Govern de França no va rebre de bon grat tota aquella gentada. Ni se n’esperava tants ni sabia què havia de fer amb ells. Tot un desgavell. Acollits en un primer moment en les grans platges d’arena del Rosselló, el fred, la gana i les malalties van fer estralls entre els refugiats, principalment, persones grans i infants. Davant la incertesa del seu futur en un país desconegut, molts decidiren retornar a Espanya. Els que es quedaren a França visqueren diversa sort. L’inici de la Segona Guerra Mundial els va agafar de ple i vora 10.000 republicans espanyols acabaren presoners en camps de concentració i extermini de l’Alemanya nazi. Entre ells, catorze xertolins van tastar la dura i inhumana vida d’aquests camps de la mort. Només tres sortiren en vida d’aquell infern.
