La Xamae era petita, lleugera i arrodonida... Aixà comenÇa la história d'una misteriosa protagonista que és empesa, sense rumb, pel vent. De vegades, suau com la brisa, li feia pessigolles pertot arreu; d'altres, bufava fort i arremolinat fent-li fer tombarelles d'una banda a l'altra. Un matà d'estiu estava embadalida admirant el paisatge quan, de sobte, una ráfega de vent de migjorn li va fer perdre l'equilibri. Xiuf!, va fer quasi imperceptiblement quan va tocar el mar gelat, just abans de comenÇar a enfonsar-se dibuixant una ziga-zaga. Aleshores tot es va fer fosc al seu voltant...
