«Ma jeunesse ne fut quÆun ténébreux orage, diu Baudelaire; potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de gl.ria ùdÆincerta gl.riaù, un dia dÆabrilà Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una gl.ria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, per. sobretot en lÆamor ùi en la guerra, si la guerra seÆns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.» Hi ha novel·les que augmenten el seu poder dÆatracció a mesura que passen els anys: són tan grans que cal la distància del temps per veureÆn tota la dimensió. Tal és el cas dÆIncerta gl.ria, «la novel·la més russa, més fonda i més imponent que ha eixit mai dÆun escriptor català» (Enric S.ria), «dÆun pes metafísic que rarament es dóna en novel·les profanes, comparable a les obres mestres de Dostoievski» (Jacques de Ricaumont).
